El silenci en la música no és una absència, sinó una possibilitat. Entre altres, el silenci dona significat al so i crea un contrast, absolutament necessari en el món de la música. Posem-ne un exemple perquè l’alumnat entenga què volem dir: quan utilitzem la frase «Qui calla, consent», donem un significat molt potent al silenci. El mateix ocorre en l’àmbit de la música.

Per què és útil dedicar un espai al silenci?

Per a l’alumnat, el silenci musical pot ser:

• Una ferramenta per a millorar l’escolta activa.
• Un mitjà per a comprendre conceptes com el ritme, el compàs i les dinàmiques.
• Un espai en què pot desenvolupar la creativitat i la imaginació sonora.

Treballant el silenci també milloraran la capacitat de concentració, el respecte pels altres i la sensibilitat artística.

Activitats per a treballar el silenci a l’aula

Ací tens algunes idees per a incorporar el silenci a les teues classes de música de primària i d’ESO.

1. La partitura silenciosa

Escriu diversos models de partitures simples amb silencis escrits de diferents durades. Demana al teu alumnat que cante eixos silencis fent «sst», de manera que aquest so dure tant com el silenci.

A través d’aquest exercici, l’alumnat aprendrà les figures del silenci i la durada del silenci.

2. Componem sense so

Encara que parega l’antítesi de la música, aquest exercici ajudarà els joves a comprendre la música més enllà del so i a promoure la creativitat.

Demana als teus estudiants que creen una peça musical sense cap so audible. Com? Amb moviments, gestos, expressions facials i, també, senyals de llum. Poden crear ritmes, melodies i, per descomptat, silencis.

3. Escolta activa al pati

Seu amb el teu alumnat al pati i convida’ls a escoltar tots els sorolls que us arriben. Aquest exercici s’ha de fer en silenci absolut i amb els ulls tancats. L’objectiu és posar el focus en l’escolta activa, en les sensacions que se senten quan hi ha silenci, i millorar la percepció del paisatge sonor.

També, i de manera paral·lela, aquest exercici ajudarà a millorar la propiocepció.

4. Fem «sonar» els silencis

Aquest exercici, per la dificultat que comporta, està pensat per a alumnat amb experiència en la música, però ho pot intentar qualsevol persona. Es tracta de pensar en un ritme determinat i fer-lo amb silencis. És a dir, generarem un so (per exemple, cantant la vocal a) i l’interromprem en aquells moments en què se situe la nota que forma part del ritme. D’aquesta manera, el ritme apareixerà i «sonarà» amb els silencis.

5. Juguem al segon exacte!

Per a jugar a aquest joc, necessitem un cronòmetre. Cal pensar en una xifra de segons del 20 al 30; per exemple, 22. Inicia un compte de segons i deixa’l a la vista del jugador durant els primers 5 o 6 segons. Demana-li que compte mentalment i que pare el cronòmetre quan arribe a la xifra de segons acordada.

Aquest joc tan senzill ajuda a millorar el sentit del ritme intern i la precisió.

El silenci més enllà de la música: el treball interdisciplinari

• Es pot aprofitar l’ocasió per a treballar i analitzar el silenci en poesies i en el teatre de manera transversal amb l’assignatura de llengua.
• En les matèries de ciència, es pot investigar com l’oïda humana percep el silenci i els llindars del so.
• En educació emocional, podem usar el silenci com a ferramenta per a la meditació, la propiocepció i en tècniques per a reduir l’estrés.

Conclusió

En aquesta entrada es fa palés que l’ensenyament de la música és una oportunitat única per a ampliar la perspectiva dels estudiants pel que fa al que realment significa fer música. En aquest cas concret, ens ensenya que el silenci no és un buit, sinó un espai on també hi ha màgia.

T’animes a donar protagonisme al silenci en la teua aula?